El alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, en su discurso Discurso del alcalde de Dénia, Vicent Grimalt
Acte commemoratiu del 9 d’Octubre – VICENT GRIMALT, ALCALDE DE DÉNIA
Nosaltres, ELS VALENCIANS, LES VALENCIANES, celebrem la festivitat del 9 d’Octubre amb una mescla d’alegria festera -tan característica del nostre poble- i reivindicació continguda.
Perquè nosaltres, ELS VALENCIANS, LES VALENCIANES, encara no tenim clar si el fet d’exigir drets que semblen de justícia pot entendre’s com una gosadia poc solidària, una amenaça independentista o, simplement, la quota d’orgull identitari que exigeix la commemoració del “dia de”.
I és que nosaltres, els valencians, va dir Joan Fuster, som un poble que es troba “incert, que pressent que no és ni carn ni peix.
Ni el més desarrelat, ni el més insensible dels homes de la meua terra, no acaba d’eludir esta sensació d’ambigüitat”, va deixar escrit l’autor.
I cada 9 d’Octubre, el Dia dels Valencians i les Valencianes, renaix el debat sobre el que som, el que sentim i el que pensem, sense arribar mai a un acord que tanque la pregunta de qui som nosaltres els valencians.
Potser ja és hora de desterrar eixa pregunta i simplement acceptar com a tret identitari la controvèrsia que ens fa avançar, créixer i evolucionar. Tan valenciana com la ironia que amera el nostre sentit de l’humor,
el carinyo irreverent amb què ens saludem o la mordacitat amb què podem criticar una terra per la qual també traurem dents i ungles i un sentiment de pertinença no confessat si ens la toquen “des de fora”.
I és que en el després de la maleïda pandèmia, nosaltres, els valencians, i també els altres que no ho són, volem senzillament SER:
lliures, feliços, sans, vius;
solidaris, tolerants, comprensius i compassius.
Resilients, valents, afortunats.
Volem SER sense deixar de ser valencians:
valencians dels espanyolistes o dels catalanistes, dels blaveros o els regionalistes; valencians menfotistes o indignats; dels que parlem valencià o castellà o, fins i tot, català.
Valencians que podem arreglar el món a crits asseguts a taula i gaudir al mateix temps, amb germanor sincera, de la festa.
Valencians de dreta, d’esquerra; fins i tot, valencians de centre...
Els extrems, per favor, mantenim-los ben lluny: perquè no ens fan cap bé, però sí poden fer molt de mal.
I mireu per on que este “ser valencià” tan incert i ambigu ha demostrat ser la millor forma d’enfrontar-se a les tragèdies que ens ha regalat l’inici de la dècada dels 20 del segle XXI.
Plorar pel drama, però riure del dramatisme; mirar als ulls el surrealisme; convidar a seure a taula el destí; fer broma amb el karma; aprendre a viure en mar moguda.
Deixar-nos dur, en fi, per la dinàmica berlanguiana que ha pres la vida; eixa vida que ens esperàvem plàcida i senzilla.
Precisament l’any dedicat al gran cineasta valencià Luís García Berlanga, este 2021 deixeble del 2020 maleït, màgicament s’ha convertit en una pel·li del millor i més corrosiu Berlanga: on la mala sort s’imposa, però els protagonistes se la miren ja inclús amb tendresa.
I l’any 2022, un any d’esperança, el director cedirà el relleu a l’escriptor amb el qual comparteix afilat sarcasme: celebrarem l’Any Fuster per a commemorar el centenari el naixement de l’autor suecà, que hui m’ha prestat algunes reflexions per a esta intervenció.
Joan Fuster és el mestre dels AFORISMES: eixes proposicions que de manera notablement enginyosa enuncien un pensament o afirmació moral, filosòfica o científica.
I amb algunes d’estes bascollaes d’ironia intel·ligent de Fuster vull rematar este discurs, ara sí, amb les esperades reivindicacions que exigeix la celebració del 9 d’Octubre.
Les reivindicacions, també, per a un 2022 d’esperança:
TOTA POLÍTICA QUE NO FEM NOSALTRES, SERÀ FETA CONTRA NOSALTRES
Per això mateix ha arribat el moment de deixar de banda els complexes i exigir els drets que són de justícia: com un finançament equilibrat per a totes les autonomies. També per a la valenciana.
Demanar una reforma del sistema actual NO ÉS INSOLIDARI; és necessari per a mantindre els nostres serveis públics, els que garanteixen la igualtat d’oportunitats i els drets universals que consagra la Constitució.
Reclamar un sistema de transport públic que no tinga el centralisme com a eix, sinó el pragmatisme, NO ÉS NACIONALISME.
Voler que el tren ens acoste als nostres mercats naturals - econòmics, laborals i turístics- és tindre
visió de futur, un planejament de progrés coherent i una aposta pel desenvolupament sostenible.
Estar farts de sistemes de govern anàrquics CORONATS amb la impunitat pròpia de segles molt llunyans, NO ÉS SER DELLEIALS; sinó moderns i democràtics i lliures.
RES NO UNEIX TANT COM UNA BESTIESA COMPARTIDA
Trellat, SEMPRE.
Fugim dels populismes,
de les mentires utilitzades sense calcular les conseqüències,
de la política fàcil.
Fugim d’incendiar la societat amb prejudicis.
I siguem responsables d’allò que escoltem i d’allò que diem.
D’allò, també, que creguem precís compartir amb el món a través de les revolucionàries xarxes socials...
ENTRE EL BÉ I EL MAL, PODRÍEM ASPIRAR A L’ALEGRIA
Centrem-nos en allò important. Perquè si alguna cosa hem aprés d’estos mesos passats és que les prioritats són poques, però que tendim sovint a oblidar-les: el benestar d’aquells que estimem, la salut, un somriure i la solidaritat com a xarxa que pare el colp quan els fonaments s’esvaeixen.
LA NOSTRA PÀTRIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA
Ineludible en este Dia dels Valencians i les Valencianes.
No tinguem por a la cultura que ens enriqueix.
Cuidem-la i transmetem-la.
Finalment,
M’ODIEN, I AIXÒ NO TÉ IMPORTÀNCIA; PERÒ M’OBLIGUEN A ODIAR-LOS, I AIXÒ SÍ QUE EN TÉ
No ho consentim.
Reparem les injustícies,
tanquem les ferides del passat sanant-les, segellem un nou pacte entre germans que no ens impose l’oblit i el silenci, sinó que òbriga finestres (i fosses, i cunetes, i avencs) i deixe córrer l’aire.
No acceptem que ens adoctrinen en l’odi a aquell, a l’altre o al que ve d’allà...
La cuirassa de l’empatia ens protegirà;
tindre present la història d’aquells que ens van precedir ens ajudarà.
Que passeu un bon 9 d’Octubre!
Gràcies.
Acte commemoratiu del 9 d’Octubre – VICENT GRIMALT, ALCALDE DE DÉNIA
Nosaltres, ELS VALENCIANS, LES VALENCIANES, celebrem la festivitat del 9 d’Octubre amb una mescla d’alegria festera -tan característica del nostre poble- i reivindicació continguda.
Perquè nosaltres, ELS VALENCIANS, LES VALENCIANES, encara no tenim clar si el fet d’exigir drets que semblen de justícia pot entendre’s com una gosadia poc solidària, una amenaça independentista o, simplement, la quota d’orgull identitari que exigeix la commemoració del “dia de”.
I és que nosaltres, els valencians, va dir Joan Fuster, som un poble que es troba “incert, que pressent que no és ni carn ni peix.
Ni el més desarrelat, ni el més insensible dels homes de la meua terra, no acaba d’eludir esta sensació d’ambigüitat”, va deixar escrit l’autor.
I cada 9 d’Octubre, el Dia dels Valencians i les Valencianes, renaix el debat sobre el que som, el que sentim i el que pensem, sense arribar mai a un acord que tanque la pregunta de qui som nosaltres els valencians.
Potser ja és hora de desterrar eixa pregunta i simplement acceptar com a tret identitari la controvèrsia que ens fa avançar, créixer i evolucionar. Tan valenciana com la ironia que amera el nostre sentit de l’humor,
el carinyo irreverent amb què ens saludem o la mordacitat amb què podem criticar una terra per la qual també traurem dents i ungles i un sentiment de pertinença no confessat si ens la toquen “des de fora”.
I és que en el després de la maleïda pandèmia, nosaltres, els valencians, i també els altres que no ho són, volem senzillament SER:
lliures, feliços, sans, vius;
solidaris, tolerants, comprensius i compassius.
Resilients, valents, afortunats.
Volem SER sense deixar de ser valencians:
valencians dels espanyolistes o dels catalanistes, dels blaveros o els regionalistes; valencians menfotistes o indignats; dels que parlem valencià o castellà o, fins i tot, català.
Valencians que podem arreglar el món a crits asseguts a taula i gaudir al mateix temps, amb germanor sincera, de la festa.
Valencians de dreta, d’esquerra; fins i tot, valencians de centre...
Els extrems, per favor, mantenim-los ben lluny: perquè no ens fan cap bé, però sí poden fer molt de mal.
I mireu per on que este “ser valencià” tan incert i ambigu ha demostrat ser la millor forma d’enfrontar-se a les tragèdies que ens ha regalat l’inici de la dècada dels 20 del segle XXI.
Plorar pel drama, però riure del dramatisme; mirar als ulls el surrealisme; convidar a seure a taula el destí; fer broma amb el karma; aprendre a viure en mar moguda.
Deixar-nos dur, en fi, per la dinàmica berlanguiana que ha pres la vida; eixa vida que ens esperàvem plàcida i senzilla.
Precisament l’any dedicat al gran cineasta valencià Luís García Berlanga, este 2021 deixeble del 2020 maleït, màgicament s’ha convertit en una pel·li del millor i més corrosiu Berlanga: on la mala sort s’imposa, però els protagonistes se la miren ja inclús amb tendresa.
I l’any 2022, un any d’esperança, el director cedirà el relleu a l’escriptor amb el qual comparteix afilat sarcasme: celebrarem l’Any Fuster per a commemorar el centenari el naixement de l’autor suecà, que hui m’ha prestat algunes reflexions per a esta intervenció.
Joan Fuster és el mestre dels AFORISMES: eixes proposicions que de manera notablement enginyosa enuncien un pensament o afirmació moral, filosòfica o científica.
I amb algunes d’estes bascollaes d’ironia intel·ligent de Fuster vull rematar este discurs, ara sí, amb les esperades reivindicacions que exigeix la celebració del 9 d’Octubre.
Les reivindicacions, també, per a un 2022 d’esperança:
TOTA POLÍTICA QUE NO FEM NOSALTRES, SERÀ FETA CONTRA NOSALTRES
Per això mateix ha arribat el moment de deixar de banda els complexes i exigir els drets que són de justícia: com un finançament equilibrat per a totes les autonomies. També per a la valenciana.
Demanar una reforma del sistema actual NO ÉS INSOLIDARI; és necessari per a mantindre els nostres serveis públics, els que garanteixen la igualtat d’oportunitats i els drets universals que consagra la Constitució.
Reclamar un sistema de transport públic que no tinga el centralisme com a eix, sinó el pragmatisme, NO ÉS NACIONALISME.
Voler que el tren ens acoste als nostres mercats naturals - econòmics, laborals i turístics- és tindre
visió de futur, un planejament de progrés coherent i una aposta pel desenvolupament sostenible.
Estar farts de sistemes de govern anàrquics CORONATS amb la impunitat pròpia de segles molt llunyans, NO ÉS SER DELLEIALS; sinó moderns i democràtics i lliures.
RES NO UNEIX TANT COM UNA BESTIESA COMPARTIDA
Trellat, SEMPRE.
Fugim dels populismes,
de les mentires utilitzades sense calcular les conseqüències,
de la política fàcil.
Fugim d’incendiar la societat amb prejudicis.
I siguem responsables d’allò que escoltem i d’allò que diem.
D’allò, també, que creguem precís compartir amb el món a través de les revolucionàries xarxes socials...
ENTRE EL BÉ I EL MAL, PODRÍEM ASPIRAR A L’ALEGRIA
Centrem-nos en allò important. Perquè si alguna cosa hem aprés d’estos mesos passats és que les prioritats són poques, però que tendim sovint a oblidar-les: el benestar d’aquells que estimem, la salut, un somriure i la solidaritat com a xarxa que pare el colp quan els fonaments s’esvaeixen.
LA NOSTRA PÀTRIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA
Ineludible en este Dia dels Valencians i les Valencianes.
No tinguem por a la cultura que ens enriqueix.
Cuidem-la i transmetem-la.
Finalment,
M’ODIEN, I AIXÒ NO TÉ IMPORTÀNCIA; PERÒ M’OBLIGUEN A ODIAR-LOS, I AIXÒ SÍ QUE EN TÉ
No ho consentim.
Reparem les injustícies,
tanquem les ferides del passat sanant-les, segellem un nou pacte entre germans que no ens impose l’oblit i el silenci, sinó que òbriga finestres (i fosses, i cunetes, i avencs) i deixe córrer l’aire.
No acceptem que ens adoctrinen en l’odi a aquell, a l’altre o al que ve d’allà...
La cuirassa de l’empatia ens protegirà;
tindre present la història d’aquells que ens van precedir ens ajudarà.
Que passeu un bon 9 d’Octubre!
Gràcies.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.127