Discurso Susana Mut (Ciudadanos) en el acto del 9 d'octubre

 

 

Hui, 9 d'octubre és un dia per a reivindicar nostra valenciania, el nostre senyal d'identitat que ens marca com a poble, des de Vinaròs fins a Pilar de l’Horadada. 

 

En aquest moment de globalització, on reivindicar-se és cada vegada més difícil, ser valencià no sols implica el teu lloc de naixement, ni la terra que t'ha acollit. 

 

Ser valencià és un sentiment que engloba multitud de vessants i totes elles, en el seu conjunt, ens converteixen en el que som, persones inquietes, emprenedores, artístiques, col·laboratives i per damunt de tot, lluitadores.

 

Perquè el valencià en les pitjors circumstàncies, demostra que té alguna cosa en el seu interior, que es llança al buit, el que faça falta diuen, sense por. En aquesta crisi sanitària de la qual estem eixint a poc a poc i recuperant la normalitat, els valencians hem demostrat que sabem sacrificar-nos i esforçar-nos pel de costat, per la família, pel veí, per l'amic. Però ja ocorria quan patíem terribles inundacions, o incendis forestals colpidors. Els valencians

sempre hem estat davant de qualsevol circumstància que ens exigira donar el millor de nosaltres mateixos. No és una cosa que siga nova, i això no pot ser monopolitzat per uns o altres. És patrimoni de tots i cadascún de nosaltres.

 

Aquest caràcter mediterrani forjat al llarg de la història per diferents civilitzacions, ens ha deixat una riquesa impressionant i un llegat transmés de pares a fills, de tradicions orals i escrites que hem de cuidar i sobretot fomentar, treballant perquè les noves generacions coneguen als nostres escriptors, els nostres pintors, els nostres compositors, les nostres tradicions, i més a Dénia, la nostra gastronomia. Que lligen a Joan Fuster o Teodor Llorente, observen quadres de Joaquín Sorolla o José Benlliure, escolten a Joaquín Rodrigo o a Vicente Martí i Soler, sàpien jugar al raspall o al truc, inclús bogar en un llaüt, i coneguen la història que hi ha darrere d'una falla, una foguera, una gaiata o una filà de Moros i Cristians.

 

Si formem a les futures generacions en quines són les nostres arrels, el futur dels valencians serà magnífic i esplendorós, perquè un ha de conéixer d'on ve per a saber a on va. Una frase del nostre himne de la Comunitat Valenciana ens descriu com a anell al dit; “tots a una veu”.

 

 

Moltes Gràcies.