Discurso Rafa Carrió (Compromís) en el 9 d'octubre

9 OCTUBRE:: RAFA CARRIÓ (COMPROMÍS)

Bona diada, valencians i valencianes.

AMB VALENTIA. Així deia el nostre lema, i així pense que es pot definir als valencians i valencianes sense complexos. Em referisc a eixos valencians i valencianes que van tindre el valor de fer literatura, música, cultura, política, comunicació o empreses en valencià; en uns moments poc propicis, en què fer-ho no et posava a un bon lloc en la indústria, en la societat i sols podien arribar a una xicoteta minoria. I ho feien malgrat no tenir suport de les administracions públiques...malgrat ser denominats catalanista, antiespanyol....u altres coses... i malgrat a vegades rebent agressions, pallisses, multes, etc etc.

Gràcies a eixes persones AMB VALENTIA i sense complexos que lluitaren per defensar lo seu, lo nostre; gràcies als que continuen promovent-ho, i gràcies a les polítiques valencianistes que des de 2015 co-governen la Generalitat, hui podem avançar amb més autoestima, amb més identitat i amb més orgull sent POBLE VALENCIÀ. Entenent la dita d’Estellés, de: allò que val, és la consciencia de no ser res, sinó s’és poble.

-----

I que és ser poble, sinó FER PAÍS?

Però fer país no és sols menjar paella els diumenges, o vestir-se de faller, o parlar valencià per anar per casa. Quan parlem de fer País Valencià, ho entenem com EMPODERACIÓ, ho entenem com VALENCIANISME POLÍLTIC: és exigir més autogovern, més sobirania, més competències, i sobretot més finançament. És deixar de vendre’ns com si fórem menys que altres. No pot ser que tot els valencians sapiguem que necessitem un tren i que Madrid decidisca que no és rentable, i ens done igual. No pot ser que Madrid mantinga el pagament de l’autopista valenciana durant dècades, i en alliberar-la anuncie que tornarem a pagar igual que la resta, i ens done igual. No pot ser que ens hagen furtat i saquejat les arques públiques, des de dins i des de fora i ens done igual!

En definitiva, fer país significa treballar des del i per al nostre territori, per a les persones d’ací. Per al poble valencià. Així que, en un dia com avui, pel que a nosaltres respecta, no podem deixar d’assenyalar les desigualtats i la discriminació del poble valencià en tots els sistemes de finançament autonòmic, o que no puguem exercir les nostres competència amb major autonomia i recursos. Perquè som l’única comunitat que a pesar de situar-se per davall del llindar de la mitjana, continua aportant a la caixa central més del que rep. Una decisió centralista any rere any i de tots els partits.

El 9 d’Octubre no el podem entendre sols com un dia festiu per a fer-nos el dinarot i la mistela amb els col·legues o la família, i sentir-nos valencians per estar cantant la “manta al coll”.

Este dia l’hem d’entendre com un dia per a recordar que estimar la terra, estimar-nos com a valencians, és estimar-nos sense complexos. Que tenim una llengua viva, preciosa i històrica que hem de seguir fomentant i valorant; que tenim una cultura, un patrimoni i un territori únic i meravellós que hem de protegir i curar; i que tenim un poble combatiu, treballador i digne que hem d’ajudar i respectar, per damunt dels privilegis d’uns pocs.

I per això, necessitem seguir reivindicant i treballant des de les institucions per unes prioritats polítiques que emancipen el sentiment valencià, la identitat, la cultura i la pertinença a este territori que és casa nostra. No li devem res a ningú, i SI ens deuen molt a nosaltres.

Necessitem seguir construint col·lectivitat, unió i esperança. I per això també, hem de parar-li els peus a tots aquells que ens ataquen amb polítiques de por, odi, extremisme, centralisme, feixisme, antifeminisme, antiecologisme i antivalencianisme. Perquè el virus més perillós per a una societat és la INTOLERÀNCIA. I un país no es perd perquè els que l’estimen l’ataquen. Sinó perquè els que l’estimen no fan res per a defensar-ho.

Vull mostrar una vegada més el meu orgull per poder defensar i representar el valencianisme polític des d’un lloc tan emblemàtic i simbòlic per a mi com és el CASTELL DE DÉNIA. I mostrar el meu orgull pel meu poble, pel meu país.

I vull també expressar que estic content d’unir cultura, política i festa avui ací, per damunt de ideologies. Perquè després d’un temps tràgic com el que ens ha portat el COVID, si d’algo podem estar orgullosos esta corporació és de la resiliència, la fortalesa i el sentiment d’unió del poble valencià davant la crisi que ens ha caigut. En moments així tots entenem precisament el sentit de “no ser res sinó s’és poble”.

Tenim identitat, tenim història, però sobretot un futur que seguir construint. AMB VALENTIA i sense complexos ho aconseguirem.

Seguim fent poble, seguim fent país. Salut, i bona diada.