Pregón de las fallas 2020 a cargo de Jaume Pérez

Las fallas de Dénia dieron ayer con el pregón a cargo de Jaume Pérez el pistoletazo de salida a sus días grandes.  En una plaza del Consell repleta, Pérez invitó a todos a disfrutar de la fiesta fallera y sus primeras palabras fueron para todos aquellos falleros que "trabajan en silencio y con constancia para que la fiesta invada cada marzo las calles" de la ciudad. 

PREGÓN ENTERO (en valencià)

Sr. Alcalde, Sr. regidor de Festes, FM de Dénia, corts d’honor, Sr. president de la JLF, fallers exemplars, fallers de Dénia, molt bona nit a tothom.

Després de vore aquestes imatges, la meua imaginació vola i divaga, lliure com espurnes enceses, al voltant d'una idea que cavalca, i que fa que brollen somriures, al vore aquesta gent anònima,
la verdadera protagonista, d'una festa com les falles,
que a tothom a Dénia ens representa i encisa.

Deixeu-me començar versant, versar sobre aquesta gent sense nom, sense imatge, deixeu- me ser la vostra veu aquesta nit, una veu que vos represente i que parle d’aquesta gent que no està al capdavant, i que treballa en silenci i

constància perquè la festa de les falles, com cada març, envaïsca els carrers de Dénia.

Gent decidida a perdre el seu temps, temps d'estar amb els seus en beneplàcit d'una festa que és una bogeria meravellosa.

“Tempus fugit”, sí, temps que s'escapa entre les nostres mans, o més bé que deixem anar després de fer la feina ben feta, contents perquè creem que hem fet el que havíem de fer.

Una festa, la de les falles, que necessita una dedicació i exigència màxima, un temps que nosaltres furtem a la nostra vida per a pujar a les naus a fer carrossa i presentacions, bans fallers, llibrets, menjars, actes als casals, per a quan l'hivern estiga en decadència, i estiga a punt de nàixer la primavera, en els carrers de Dénia esclaten i brollen, la llum, el color, la música i la pólvora, i prenguen forma de cadafals, fets per unes altres mans, de gent que viu reclosa tot l’any en un taller intentant donar vida a la fusta, al suro i al cartó.

Una festa, la de les falles, que és el que és gràcies a aquesta gent, gent com vosaltres que esteu hui ací, i que des d'ací dalt, només us puc dir gràcies i mil gràcies per fer el que esteu fent.

Però no és temps perdut, heu de saber,

que tot aquest temps que corre com un rierol cap a la mar a lloms d'un llaüt, es convertirà en cultura, sentiments i arrels.

Una festa que és més que una festa, a la fi, és temps ben invertit.

Aprenentatge al llarg del temps aconseguit, arrels plantades en la foscor de la nit,
que es tornen sentiment i llengua viva.

Cada minut, cada segon perdut, es converteix en un escrit, una presentació, una carrossa, una falla, en definitiva, en costum, en vida.

Però ja no està en les nostres mans preservar- la, toca als joves fer un pas endavant i agafar amb orgull i decisió el bastó de comandament d'una festa que es hostatge del temps, ara són ells els que han de perdre el seu temps i

continuar el que han vist en les seues cases, i donar-li aquest aire nou tan necessari, sense perdre l'essència.

Les falles han de ser l'espill on mirar-se, han de ser diverses, inclusives, igualitàries, paritàries... i sense pin.

Teniu molta tasca al davant, teniu un gran camí a recórrer i, recordeu, les falles mai han d’oblidar-se de la seua gent, de les seues arrels i costums, i sobretot, i ara més que mai, de la seua llengua.

Sou onze districtes, cadascun en un indret diferent de la ciutat, que marca a foc a cada comissió deniera.

Onze maneres de vore i de sentir una festa, però totes, absolutament totes, es necessiteu les unes a les altres per a ser qui sou, encara que al·ludim sempre a la tan gastada germanor fallera, i que quasi mai trobem, gràcies a aquesta competència i exigència entre totes elles, fa que cada any totes les comissions se superen i vulguen ser millors, sense saber-ho, totes es necessiten les unes a les altres, i tot

gràcies a un temps que donem com a ofrena, com a regal.

Germanor que es converteix en competència, però sana, sempre ha de ser sana, cadascú amb les seues armes i idiosincràsia, amb una gran diversitat cultural, una gran barreja que dona com a resultat que estiguen considerades com una de les grans festes falleres del País Valencià.

Tot això fa que la meua memòria viatge cap arrere i recorde un lloc, fa molt de temps, on les reunions informals i debats entre fallers de diferents comissions, eren habituals un dia sí, i un altre també, i sempre acabaven bé.

El verí que corre per les meues venes, aquesta metzina que trastorna el meu cos quan març s'acosta, ve d'ací, quan moltes vesprades assistia bocabadat a aquestes picabaralles falleres. Jo tenia només 16 anys, ja ha plogut, com podeu observar, aquest lloc era una perruqueria, sí ,una perruqueria que estava al carrer Colón, qui la regentava era un gran faller, una persona que em va ensenyar tot el

que sé de falles, com estimar-les, i com treballar sense demanar res a canvi.

Gràcies a ell hui he passat d'estar en la penombra, a passar a la llum, la veu s'ha tornat imatge.

I com ja vaig dir, no vull llevar més temps a les verdaderament importants aquesta nit, les dues FM de Dénia, només he volgut ser un camí, una travessa per on vosaltres pugueu transitar i encendre com cal la metxa de les falles.

Safir, Martina, tan sols us desitge com va dir Miguel Hernández en el seu poema,

que les vostres veus pugen a les muntanyes,

perquè després baixen a terra envoltades de tronades,

i que tothom s'assabente que Dénia ja està en falles.

Només em queda agrair al Sr. president de la JLF per obsequiar-me amb aquest regal, i parafrasejant al faller exemplar, la timidesa de vegades és una gàbia amb els barrots daurats,

hui era el dia per a eixir fora i volar, volar lliure amb la meua veu i que s'escolte en cada racó d'aquesta plaça... Ara sé que el temps mai és perdut.

I recordeu, el que verdaderament importa, no és pensar en el passat, ni en el futur de les falles, el verdaderament important és carregar amb el present de la festa, i això es el que esteu fent tots vosaltres dia a dia.

Que visca Dénia, i que visquen les falles i els fallers de Dénia!!!!