Ser faller de la Mar

Per què un és faller?

En el meu cas és fàcil de creure, criat al carrer del Pont, sempre he tingut la falla al costat de casa, i de molt menut, però menut menut….he viscut la plantà, la cremà, les cercaviles i com no les cordaes que es feien al carrer. I evidentment tot això va anar fent que m’endinsara al món de les falles.

Com tindre il·lusió de seguir? Ser faller avui és estar un poc boig, moltes obligacions i poques satisfaccions, molta faena i poca divertició, més prohibicions i menys coses que pots fer, sols un exemple: prohibir la sàtira en la desfilada de carrosses (cosa essencial en el món faller). I no m’esplaiaré molt en el tema, tot el que és faller sap d’allò que parle i sinó: soles dos records L’AUDITORI I LA REINA DE LES FESTES.

Hala! Ja està bé de queixar-se’n un. Tornem al tema; què ens fa seguir essent de LA MAR? Que no és ser qualsevol cosa. Ser de LA MAR és anar a competir i guanyar sobretot en falles, carrosses, presentacions, bàndols i tot el que es pose per davant, sempre estar aquí, els primers entre els primers.

Ser faller de LA MAR és anar a veure plantar les falles del poble, per saber com està el percal: La falla dels “castellans” bé.., als “vaqueros” ens els papem.., al “Centro” ah amic meu, paraules majors; escodrinyar la falla pèl a pèl i dir-te tu mateixa, aquests passen per la pedra un any més.

La competència, la sana competència, és el que ens fa seguir any darrere any.

I que sempre la falla LA MAR, siga a qui tots vulguen seguir.

PD. Algun dia guanyarem en les paelles, crec!!!!

Josep Miquel Bolufer. El Surdo.