Discurso Mario Vidal (Gent de Dénia) en el 9 d'octubre

9 D'OCTUBRE:: MARIO VIDAL (GENT DE DÉNIA )

Autoritats, Valencianes, Valencians, bon dia dels VALENCIANS.

El Nou d’Octubre de 1238 és la data de fundació del Regne de València, constituït com a tal per Jaume I, que era alhora rei d’Aragó, comte de Barcelona i d’Urgell, rei de Mallorca i senyor de Montpeller, el monarca va dotar d’unes lleis pròpies, els Furs de València.

Des del mateix centenari de l’arribada a València de Jaume I, els valencians hem celebrat aquest fet transcendental en la nostra història.

Les valencianes i els valencians de hui dia continuem celebrant el Nou d’Octubre i homenatjant el nostre rei fundador. Tots junts, en harmonia i concòrdia. Esforçant-nos perquè el partidisme no s’impose en un acte que ha de servir per a unir i sumar. A aquesta unió us emplace, inajornable en el nostre cas, denieres i deniers, si volem fer escoltar les nostres necessitats.

Perquè les necessitats de Dénia i de la Comunitat valenciana ens obliguen a unir l’exigència a la celebració. Commemorem el nostre naixement com a poble, sí, però des del respecte i la lleialtat institucional, els deniers ens veiem obligats a reclamar als nostres interlocutors, la Generalitat Valenciana i l’Estat Espanyol, la intervenció necessària per a posar Dénia a l’altura que mereix. El tren Dènia-Gandia, la regeneració de les platges, la seu univeristària, la gestió autònoma del port, la solució dels problemes d’inundabilitat, etc. Tantes i tantes qüestions que son primordials per a la supervivència de la nostra ciutat.

Però hui és dia de celebració i encara que cal ser reivindicatiu, no voldria ser repetitiu amb el que diguen els meus companys de corporació. Per aixó m’agradaria, parlar-vos un poc de la nostra història. Encara que poguera pareixer un poc pedant, han caigut uns tèxtos en les meues mans, rebuscant con mampendre aquesta intervenció i pense qu’es bon moment per a contar aquest episodi.

Hui rememorem una data, i un pacte, aquell que va permetre a Jaume I conquerir Dénia. Aquesta és una història que va canviar per a sempre el món en esta part del Mediterrani. En 1238, la conquesta de València no només-li va permetre a Jaume I fundar un nou regne, també li va obrir les portes dels territoris que es trobaven al sur del Xúquer i que encara pertanyien a un dels territoris més importants d’al-Àndalus, el de Dénia, que s'estenia tant per la Marina Alta com per l'actual Safor.

La conquesta de l'antiga i orgullosa taifa de Daniya ve contada en el Llibre dels fets que, com sempre recomanen els experts, s’ha interpretar en molta prudència perqué «es tracta d'una crònica feta des del poder i per a exaltar la figura del monarca cristià», segons Josep Antoni Gisbert, l’arqueòleg municipal de Dénia. Però per aquest relat sabem que la presa d'aquesta ciutat va ser pacífica: va obeir a un pacte negociat entre el propi rei d'Aragó i l'últim governador de la Dénia islàmica, Zaén.

Jaume I no sempre va obrar d'aquesta manera. Els seus exèrcits van prendre altres places per la força de les armes. Especialment cruel va ser, a l'altre costat de la mar, la conquesta de Mallorca una dècada abans, en 1228, en la que es va produir una autèntica massacre de musulmans i les màquines de guerra cristianes van funcionar a ple rendiment. Pero eixe no va ser el cas de Dénia, que no estaba disposta a presentar batalla.

En una data indeterminada, però que va ocórrer poc després de la capitulació de València, Jaume I passà el Xúquer i va aplegar fins al castell de Bairén situat en la part septentrional de la Safor, junt a l'actual Gandia que, llavors, no existia. Allí, el monarca i les seues hosts van plantar les seues tendes i és aprestaren a esperar a Zaén, qui va aplegar mestrat en una galera que havia partit des del port de Dénia.

¿Qué van parlar els dos senyors? Segons el Llibre dels fets, Zaén no només estava dispost a entregar-li Dénia al rei cristià sinó que també podia facilitar-li la conquesta d'una altra plaça ubicada més al sur, la d'Alacant. Això sí, el cabdill islàmic no anava a fer-ho de bades. Volia alguna cosa a canvi: l'illa de Menorca. I també diners: unes 5.000 peces d'or.

Zaén no volia tornar-se de Bairén en les mans buides sino en una ventajosa contrapartida. Menorca era a més un punt estratègic clau en aquesta zona del Mediterrani, un pròsper enclavament comercial.

És veritat que van tindre també molts territoris en la Península, però sempre els va tirar la mar. Cal no oblidar que dos segles abans, el primer rei de la taifa deniera, Muyahid, va començar la seua trajectoria bèlica conquerint les Illes Balears.

Però tornem al segle XIII. ¿Qué va contestar Jaume I a l'oferta de Zaén? Puix que ho sentia molt però que no podia ser. Sobretot, perque no podia acceptar el castell d'Alacant ja que ell mateix havia pactat amb el rei de Castella que fora aquest últim qui es quedara en la fortalesa alacantina.

Tal rèplica conté una altra revelació: en aquell moment, Dénia anava a ser terra de frontera entre els dos grans regnes cristians de la Península.

Malgrat això, el pacte de rendició es va firmar. Això sí, no es va aplicar de forma immediata perqué abans havia de ser refrendat per altres senyors locals de les places de la Safor.

De qualsevol manera, l'acord subscrit en Bairén va permetre que poc després els cavallers de Jaume I, feren la seua entrada en el Castell de Dénia, que posava així fi la seua esplendorosa etapa com taifa islàmica i començava, també ella, un nou món.

Huit segles després, en les celebracions del 9 d’octubre de 2021, Dénia recorda aquells fets històrics, integrada en la Comunitat Valenciana. Amb una llengua i una cultura comuns, amb objectius, il.lusions i conseqüencies comuns, amb molt d’orgull de ser Valencians i de festejar la nostra identitat com a poble.

Hui seguim rememorant aquella data, hui seguim junts, som un poble que en aquestos moments dellicats que estem, que anem a vèncer aquesta pandèmia. Colze a colze i units deguem seguir en aquest camí.

Sense mes a dir, VISCA DÉNIA, VISCA LA COMUNITAT VALENCIANA, LA NOSTRA TERRA I LA NOSTRA GENT.

Moltes gràcies