Homenatge als artífez de la indústria del joguet de Dénia

 

El nom de Sauquillo resta lligat als primers indicis de la indústria del joguet de Dénia. Als albors del segle XX, una família d’artesans llanders encetarien una aventura industrial que, en poc més de dues dècades, abastaria el cim dels afers industrials d’aquest sector de la indústria arreu Espanya.

 

Enrique Sauquillo és present, l’any 1914, al Llibre de Matrícules Industrials de Dénia, però aleshores ja havia assolit més d’una dècada d’experiència en aquesta activitat productiva. Amb seu al carrer Diana, els primers espècimens de la seua producció en són balancins i agrunsadores de fusta, cotxets per a xiquets i senzilles joguines de llauna i ferro, més a prop dels artesans del metall que d’una producció industrial estandarditzada.

 

Fernando Sauquillo Fuster, d’entre 1924 i 1932, continua amb una indústria de “joguets mecànics”, que ben prompte derivaria en una consolidada producció de joguets “Sport”. Aquests li donaren anys de glòria i de preeminència entre els industrials de la joguina a Espanya. Els esplèndids cotxes de pedals de Sauquillo li atorgaren el diploma d’honor pels seus joguets metàl·lics “sport”, l’any 1929, a l’Exposició Internacional de Barcelona. Un reconeixement que li permeté mantenir una posició envejable durant els darrers vint i la República. Aleshores tenia la seu als carrers Canalejas i Sandunga.

 

Quan, a la Guerra Civil, es col·lectivitzà la indústria i es creà la “Industria Juguetera Cooperativa”, fou el principal partícip; una contribució no desitjada però que palesa que era, aleshores, el príncep de la indústria deniera.

 

Després, a la postguerra, Fernando Sauquillo reprén la producció de joguines en la línia d’alta qualitat. Crea un joguet d’alt cost, que integra des del tradicional tricicle amb bolquet fins a l’avió o el coet; fidels reflexes de l’evolució de l’aventura espacial americana. Els seus catàlegs són certament sorprenents per la qualitat i el disseny dels models, a més de la complexitat tècnica de la seua elaboració.

 

Ramon Sauquillo Bertó, fill de Fernando Sauquillo, durant els seixanta i els primers setanta exerciria càrrecs importants en les fires i esdeveniments dels empresaris valencians de la joguina i mantindria el pedigree de l’empresa fins a la seua extinció. Els nous materials mai minvaren l’esforç del disseny ni substituirien a l’omnipresent ferro.