Davant de tot, la llibertat; i amb ella, la veritat

Per Joan Felip Sala i Ahuir

El passat divendres 22 de novembre, que estigué la festivitat de la patrona de la música, Santa Cecília; hi va tenir lloc al casal de la Falla Baix la Mar, la cloenda de la sisena edició de la setmana cultural que patrocinen els càrrecs de la comissió i organitza la delegació de cultura, sota les ordres del seu delegat En Jaume Pérez Puig, i, en la qual vam comptar amb l’estimada presència del batle, En Vicent Grimalt Boronat. I que millor que la seua presència, davant la temàtica que se n’anava a tractar i que ell, de primera mà, s’assabentara de la qüestió com autoritat ciutadana que és, i pel càrrec que ostenta de president nat en el màxim ens executiu de l’organització de les festes falleres locals.

I, a més, estic ben satisfet i orgullós també, per les respostes donades a les crides fetes; i comptant amb les contertulianes i contertulians representants de les altres falles i comissions, les quals, en llur majoria han tingut experiències sobre un dels esdeveniments que s’anaven a tractar, com eren les pròpies celebracions commemoratives del naixements col·lectius dins del món de la festa. Uns, han cregut millor portar-ho a fi en l’any de la fundació pròpia de la falla, com a col·lectiu portador de tots els quefers socials dins de l’any que finiren amb la cremada del cadafal 1948. Altres han partit d’eixa data. I més altres, que han partit de coses incorrectes i, fins i tot, avançant-se en un farell de dates incorrectes.

Tothom, ha donat les seues explicacions sobre els diferents punts que anaven eixint en la xerrada col·loqui. I, tots, davant d’aquest cas, foren respectuosos, perquè tots som lliures de dur a cap, i de la manera que volguem, les nostres decisions, això faltaria més! Però, també cal dir al temps que les coses són com són; i aquest cas es podrien airejar certes coses de rebost, i, aleshores, es comprendrien certes motivacions dels perquè, dels coms i dels quans s’ha arribat a aquesta situació. Però, l’amistat i el respecte fan que de vegades, pague la pena callar però no mentir, això no em dona la gana, malgrat semble desconsiderat, ho tinc clar.

Un alt percentatge de més de quatre desencontres ens venen de les altes esferes dirigents. No és suficient amb fer ús de la tan cacaretjada frase: massa bona voluntat tenen! I què voleu que vos diga? Crec que per a ocupar un lloc executiu, siga del nivell que siga, les persones han d’estar preparades per a la tasca a dur endavant. I si no s’està, s’ha d’anar a cercar la suficient i necessària informació per a desenvolupar amb l’èxit que corresponga, el treball de la tasca que t’han lliurat i no creure’t que ets el “plus ultra”, de manera que menyspreus, passes de tot i culpa no en tens mai.

Quan sortí els problemes respecte als 49 ó 50, els dos òrgans que per les seues condicions havien d’haver estat capdavanters en la qüestió, per una atrevida ignorància, s’aturaren en tot, no essent ni capaços de demandar a Junta Central Fallera la corresponent informació al respecte. Va ser el malaurat amic Paco Serradell, qui tingué que sortir a la palestra, mai millor dit, i convocar un dinar d’ex-presidents de Junta Local, a més del Regidor de Festes; per a donar opinions de l’afer. Com no s’arribà a l’acord, el Regidor digué que s’encarregaria ell mateix d’informar-se per mig dels assessors municipals si eren 49 o 50. Però res més es va saber, no sé el perquè, malgrat les vegades que ho he comentat i, els contertulians de la “taula redona” tampoc....xauvinisme pur i dur.

Ara, de bell nou, s’està parlant, per raó de la xerrada. I a tots els dic la famosa frase del filòsof que m’agrada tant: “De la força de voluntat dels homes i dones, dependrà la grandor de les seues obres”

Però també n’hi ha una altra dita antiga i més popular, que diu: Què bé ballem, però què mal entonem!