Les falles no sols són tres dies

Mai podria haver imaginat un 17 de març sense falles, sense premis o sense música al carrer, i molt menys un exercici faller perdut per una pandèmia que ens arrancava d'arrel totes les il·lusions que teníem focalitzades en disfrutar de la nostra festa.

Ara, quan no les tenim ni podem gaudir d'elles, és quan més me n’adone del que suposen a la meua vida, ja que igual que hi ha gent que té diferents hobbies, el meu és la falla. Una afició que té darrere un treball incansable de molta gent, que et lleva hores de la teua vida per a gastar-les en ella, que et provoca nervis abans d’un gran esdeveniment perquè vols que tot isca a la perfecció. Però també és una afició reconfortant, que et torna en felicitat tot el treball que hages pogut realitzar, que et permet fer amics, molts d'ells per a tota la vida, i que sense cap dubte és la millor festa del món.

Aquest moment és idoni per adonar-nos de la importància que tenen les falles a les nostres vides, de quant ens ha marcat una simple festa, de com ens ha ajudat a créixer com a persones, de com ens ha permés ser persones més creatives, solidàries, participatives, responsables i lluitadores amb els objectius que ens puguem trobar o els obstacles que puguen sorgir.

Però no ens enganyem, aquesta festa està tocada de mort per la pandèmia, i quan tot torne a la normalitat haurem d’aprendre que les falles no són sols 3 dies i que les coses no ixen així perquè sí. Les coses ixen perquè molta gent treballa 365 dies per aquesta comissió, i quan tornem a la normalitat haurem de donar tot de nosaltres per a recuperar el temps perdut i tornar a posar a l'aparador aquesta festa.

Perquè estic segur que, en la qualitat humana que té aquesta falla, les ganes de superar-nos any rere any i la nostra estima en cada acte o esdeveniment que fem, farà possible que les pròximes falles siguen les millors de la nostra vida.

Ivan Llorens Rosado