La Falla som tots i tots som la Falla

per Pedro García Gavilá 

En aquestes dades tan properes a l'inici dels nostres dies, em pregunten: què són per a mi les falles i la falla Baix la Mar?

A menys d'un mes que arribe el que seria una nova setmana fallera, ens trobem de nou, per segon any consecutiu en una desagradable i trista situació. No anem a poder celebrar-les.

Si parlem de falles el primer que em ve a la ment és la meua falla, la nostra falla, la falla Baix la Mar. La falla que des de menut ens ha anat inculcant valors i experiències, que ens ha fet gaudir de bons i no tan bons moments, però que sens dubte passe el que passe sempre serà la meua falla, la meua casa.

Les falles, d’una manera directa o indirecta, fa molts anys que formen part de la meua vida. De família fallera, nebot de fallera major, germà de fallera major infantil i cosí de dos falleres majors infantils de la falla, la falla porta molts anys envoltant-me i formant part de la meua família.

De menut desitjaves que arribaren falles per anar a tirar coets, jugar a futbol al carrer, els berenars i passar hores i hores amb el “mono” de la falla per tot el barri.

Encara que, no tan sols els records em porten a eixos dies, perquè les falles no són sols tres dies a l’any, també el tradicional concurs de dibuix del 9 d’octubre, disfressar-te en carrosses, agafar la teua pistola d’aigua per a gaudir del dia del faller (que a mesura que te n’anaves fent major la pistola d’aigua donava pas a un bon poal), jugar les 12 hores de futbet, pujar a l'escenari el dia de la presentació... Van passant els anys, et vas fent major i gaudeixes de manera diferent, arriben eixos dinars, de paella, cous-cous, putxero, polp guisat; les festes com la presentació, carrosses, germanor, les nits de falles, la plantà, la cremà, tants i tants moments que trobe a faltar i no puc parar de pensar, que només voldria tornar a tindre falles, les que foren, com a xiquet o com adult, però tornar a tindre-les.

Quan recorde tots eixos moments pense en la quantitat de gent que fa i ha fet que la falla vaja cap endavant tots aquests anys, des de la gent més major que ens ha anat deixant o s’ha anat desvinculant, fins la gent que està hui dia al peu del canó portant el vaixell de la Falla Baix la Mar.

Per a mi les falles són totes les persones que d'una manera o una altra han passat per ella i han deixat el seu granet d’arena en la nostra història, perquè com diuen “Tota pedra fa marge”, molts d'ells han format i formen part de les meues vivències i altres no els he conegut, però bo en una falla de més de 70 anys, com és la nostra, no és d'estranyar. Tots ells formen part d’allò que som, amb més involucració o menys, de tots ha sigut feina que continuem ací, perquè la falla som tots i tots som la falla.