Sentiments en estat pur

Sentiments, açò és el que més definiria per a mi les falles. Vaig nàixer en una família fallera i des de xicoteta m'han inculcat que les falles són una forma de viure, els sentiments que sentim per elles van molt més enllà d’una festa, és una tradició, és història, és cultura de la nostra terra, per cert, la millor “terreta del món”. Què sort tenim de tindre-les perquè dins d’una falla hi ha molta gent, tota diferent i unida pel mateix motiu, respectant-nos uns als altres i remant tots en la mateixa direcció, gent que des de ben xicoteta tinc al meu costat i que sempre estaran al meu cor.

Vaig tindre la sort de representar a la xicalla marinera, un any que romandrà per sempre en la meua memòria, amb records inesborrables i vivències úniques.

La falla també és sinònim de treball, de treball en equip i d’un gran esforç que es fa desinteressadament, tots a una per tal que la nostra falla lluïsca i siga una falla de gran qualitat.

Estic molt orgullosa de la meua falla per molts motius: és capdavantera de la igualtat, la inclusió i és sempre un distintiu en la cultura, tan present en cadascuna de les tasques que es realitzen.

També la definiria com “art” perquè tots i cadascun dels treballs ho són...des d’un llibret, una bona gastronomia, una presentació, decorats, indumentàries, comparses, carrosses i com no els nostres monuments...

Ara mateixa el meu sentiment és de tristesa, són dos anys sense gaudir-les, sense sentir els sorolls de la música, sense olorar la pólvora, sense lluir les nostres millors gales valencianes i sense veure eixos monuments que omplin de colors els carrers, que és la finalitat de l’any, i que culmina en la nit de la cremà, on tot es redueix a cendres i és a on tot torna a començar.

Sara Sendra Gallego