Com veig el present o passat d'aquestes falles, per Vicent Blanquer

Mai fins ara m’havia fet aquesta pregunta, una pregunta difícil de resumir en unes poques lletres. 

Que són les falles per a mi??? Abans de començar aquestes línies, he de dir que no recorde moments en la meua vida en els quals la falla no estigués vinculada a mi d’una o una altra manera. 

Vaig tindre la sort de ser president a l’edat de cinc anys i vaig viure eixe any amb tanta il·lusió que em va unir més a aquesta festa. 

Tal volta si em pare a pensar què són aquestes festes per a mi, podria dir que són una setmana a l’any de vacances, que són unes festes especials i que he d’intentar gaudir al màxim d’eixos dies. Però quan arriba al meu cap, vestir-me de Torrentí o les cercaviles tan llargues, buffff..... els meus pares em convencen que és un orgull formar part d’aquesta falla i d’aquesta família i torne a pensar, puix no és tan pesat perquè estan els meus amics, amigues, coets, mascletades i m’envaeix una emoció de pensar ja, ja les falles estan aquí. 

Tenim la sort que la nostra falla no és sols una setmana a l´any sinó que es gaudeix dia a dia amb cada acte, amb cada menjar, amb qualsevol cosa és una festa a Baix la Mar. 

Destacaria tres dies importants per a mi: 

Carrosses, gran dia que vivim amb emoció i nerviosos, quin premi tindrem?, com anirà la comparsa?. He de recalcar que la nostra comissió infantil fa un gran esforç, tots els xiquets participem del ball. 

Concurs de paelles, segon dia gran per a mi, castells inflables i com no festa, festa i més festa, acabem esgotats eixe dia, però val la pena viure-ho. Crec que la JLF hauria de fer-ho oficial després ja de més de 10 anys i la quantitat de gent que acudeix a viure-ho. 

I la planta? És el millor dia per a mi, grues, peces i coets sense parar, amb llum, amb so, tots junts amb el nostre mono rosa i intentant fer de jutges quasi sense veure les altres falles, però no ens fa falta perquè per a nosaltres la nostra, la de Baix la Mar és la millor. I quan tenim la sort de guanyar (sort diuen uns, altres tongo, però nosaltres sabem que la nostra és especial) això no es pot descriure, és com unes papallones a l’estómac, que sols pots sentir si vius aquesta festa. 

He de dir que a pesar de tot el que hem passat, tant a ma casa com en aquest col·lectiu, pense que gràcies a l’esforç i dedicació de moltes persones, tornarem a viure eixos moments i els desitge de tot cor a Paula, Cesc, Núria i Juanvi que no es desanimen, que les falles estan a punt d´arrancar i estem totes i tots preparats amb il·lusió al seu costat. 

Gràcies. 

Vicent Blanquer Ramos