9 d'octubre Dénia. Discurso completo del alcalde, Vicent Grimalt

Bon dia a totes i a tots, valencians i valencianes, de bressol i de cor.

Este 9 d’Octubre, vull obrir la meua intervenció amb una pregunta:

I per a vosaltres, ¿què significa el 9 d’Octubre?

¿Què és per a vosaltres ser valencià, valenciana?

Una pregunta que en realitat ens fem cada any i que té sempre una resposta oberta a un bon grapat de possibilitats diferents.

Potser no arribaríem mai a consensuar una única contestació, però cada 9 d’Octubre totes i tots ens sentim cridats a celebrar-ho, fins i tot a reflexionar sobre què és ser valencians: sobre el perquè de reivindicar la identitat quan les fronteres, sobretot les culturals, semblen diluir-se cada cop més.

¿Per què fer festa al voltant de l’orgull de sentir-se d’ací o d’allà, quan sentir-se d’ací o d’allà ho aprofiten alguns per a discriminar, ferir, silenciar, guerrejar, fins i tot matar?

Així que hui us vull parlar de què significa per a mi ser valencià:

• Parlar una llengua, que inevitablement sent meua perquè és la llengua dels meus pares, dels meus avis, en la que parla el meu cor; part de la riquesa cultural immensa amb què ens obsequia esta terra.

• I ser de Dénia, una terra que embruixa fins i tot els cors més exigents, on l’orgull denier competix amb la valencianitat com a identitat; perquè dins d’eixe “ser valencians”, cada poble té una idiosincràsia que defensa amb ufanosa convicció.

I hui també us vull parlar d’unes altres, de les tantes formes que hi ha de ser valencià:

Ser valencià és, com no, tocar en una banda de música; fer sonar l’himne amb solemnitat un 9 d’Octubre, com este, i fer vibrar els carrers en festes.

Convertir una dolçaina i un tabal en el batec emocionat dels nostres cors.

Ballar en espardenyes de careta la història musicada d’un poble.

Bastir una muixeranga a base de confiança i germanor entre companys i companyes.

• Ser valenciana és ser campiona del món i celebrar-ho on es va gestar el somni de ser-ho.

Molt gran, Fiamma!

• Defensar la tradició des de la modernitat i ser presidenta de la FEMMICC el mateix any que els Moros i Cristians de Dénia assolixen la declaració de Festa d’Interés Turístic Autonòmic.

Ben fet, Sonia!

• I enmig d’esta globalització accelerada, ser valenciana és continuar sentint la més intensa de les emocions quan recau en tu l’honor de ser el cor i l'ànima de la gran tradició i passió fallera de la nostra ciutat.

Aida, Noa, a viure-ho!

• Ser valencià és fer lloc en una atapeïda agenda per a estar ací, a Dénia, el cap de setmana de celebració del festival gastronòmic D*na.

Gràcies, Quique!

• També és ser valencià fer d’esta ‘ciutat de cine’ l’escenari predilecte d’una vida de pel·lícula.

Fins sempre, Álvaro!

• Són valencians també els que servixen l’Estat espanyol, no cal tindre por de dir-ho, i es deixen la pell per servir-nos, ací, a la ‘terreta’.

Policia Nacional, Guàrdia Civil, agradecidos.

• Igual de valencians que aquells que han triat dedicar-se a ajudar-nos, a protegir-nos, en l’àmbit més pròxim. També a transformar, poc a poc, la nostra societat que aspira a ser més justa i coherent.

Molt orgullosos estem, Policia Local de Dénia.

• Valencians i valencianes són els joves que s’esforcen perquè el seu futur siga millor i perquè el nostre present siga esperançador.

Anna Adam, Josep Marí, joves investigadors de Dénia en la lluita contra el càncer, sou tot un referent!

• I valenciana és la que obri camí i fa el seu camí sense atendre a prejudicis ni convencions.

La científica i doctora deniera María Hervás, pionera a principis del segle XX, donarà nom al Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana.

• Valencià és aquell que enlluerna amb l’art i la veu l’exquisit món del bel canto, però torna a casa per trobar refugi i descansar eternament.

70 anys fa de la mort del tenor Antonio Cortis. No l’oblidem mai.

• També ho és el que enyora la terra des de l’exili obligat per la defensa de la llibertat, i l’evoca inevitablement en les imatges poètiques que descriu en els seus llibres.

Us convide a rellegir o a descobrir l’obra del denier Juan Chabàs, qui fa un centenar d’anys va encetar una carrera literària reconeguda dins del cercle de la Generació del 27.

• És valenciana la que escriu a l’ombra del Montgó paraules bellíssimes i reivindica el seu dret a escriure-les, sent dona, sent valenciana, en valencià.

El 2024 serà l’Any de María Ibars, declarat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

• I en valencià, ser valencià és regalar-nos un himne, “El vell Montgó”, que ha esdevingut precisament símbol d’una identitat col·lectiva que s’encén amb els primers compassos.

T’ho devíem, Paco! Molt prompte, Fill Adoptiu de Dénia.

Ser valencians és ser gent de mar i també doblar el llom al bancal.

Ser valencians és, fins i tot, ser del ‘barri dels castellans’.

I ser valencians, no ens oblidem, es sentir que els ulls ens cremen quan vegem en flames el cor de la Marina.

Ací ens teniu, gent de les Valls.

Este 9 d’Octubre he volgut rendir este modest homenatge a la nostra gent, la gent de Dénia, de bressol i de cor, exemplificada en algunes de les persones de les quals, per motius diferents, hem sentit parlar en els últims mesos.

Este 9 d’Octubre NO he volgut recórrer a les referències habituals als fets històrics; ni a conqueridors fills del seu temps; ni a trets diferencials.

Perquè hi ha maneres, moltes, de ser i sentir-nos valencians i valencianes.

Perquè potser eixa diversitat és precisament la que ens dona cos com a poble.

Joan Fuster, eixe valencià que tant va parlar de nosaltres, els valencians, deia que “en el diàleg, més important que parlar és escoltar el que diuen els altres”. Si ho fem, amb honestedat, vorem que en són més les coses que ens apropen que les que ens separen.

Perquè potser ser valencians i valencianes és, simplement, estimar amb locura una terra, la nostra, com els deniers i denieres, de bressol i de cor, ens estimem esta.

En este 2022 es donen la mà la celebració de l’Any Fuster i la commemoració del 40 aniversari de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana: una importantíssima eina d’autogovern per al poble valencià, que tanmateix continua pendent de desenvolupament en alguns aspectes tan importants com el del finançament i la descentralització. Dos factors que lluny de sectarismes i enfrontaments són, ben al contrari, una aposta pel reconeixement de la diversitat, d’un país de països, integrador, sense greuges i just.

L’estatut és un instrument de progrés, de modernitat, d’equitat; i de reconeixement de la nostra identitat cultural.

I ha sorgit, a més, del diàleg necessari per a arribar a eixe punt comú en el qual tots els valencians i valencianes ens sentim a gust.

Perquè potser ser valencians és, simplement, tindre la immensa sort de ser d’ací; i, per tant, sabent-nos beneïts i sent agraïts, ser valencians és tindre el caràcter solidari, generós i acollidor que fa sentir benvinguts als d’allà: els que busquen una nova terra en què viure en llibertat i amb oportunitats; una nova terra que aprendre, com nosaltres, els valencians, a estimar amb locura.

Moltes gràcies.