Pregón completo de fallas Dénia 2023 por Juan Céspedes

Bona vesprada i nit tingueu tots els presents, oients al tret d’eixida d’una festa sorprenent. És per a mi un honor ser qui ha de pregonar l’esclat de l’alegria, l’inici del final, doncs celebrem la vida quan tot està cremat.

En paraules vull dir el que és el meu sentir, allò de ser faller amb tothom compartir. No és festa, diversió i i·lusió, únicament, és treball i constància, esforç i patiment. 

Del 20 de març fins hui creem, construim somnis i sé que tòpic sona però així molts ho pensen, i no és falaç pensar que en part és veritat doncs som creadors d’històries, de fents sense igual. 

Hui vull homenatjar la tasca dels fallers que donen per la falla la seua vida i temps, sense res esperar, troben versos i rimes, confeccionen carrosses, presentacions i llibres. Són part fonamental, persones amb estrela que fan més gran si cap aquesta nostra festa.

Incerts, us pregunteu: “Perquè fa el parlament elogiant quatre gats, doncs som molt més festers? Què calle i baixe ja! Ja en tenim molta fam, És l’hora de sopar, xe, deixa de bramar”! 

Ahí va la resposta, d’aquest boig pregoner, que la festa no és altra, us vull jo fer saber, que lluitar per la cultura, llengua i tradició per aquest col·lectiu és una obligació!

A tothom que és de Dénia i viatja arreu del món quan parlen de les Falles, esclaten d’il·lusió. Orgullosos ells porten de la festa el seu nom i sí, se’ls cau la baba, quan xarren de ninots que onze comissions, amb moltíssim esforç, paguen per a que els creen els artistes fallers. 

I enguany, com tinc l’honor, de dir allò que vull estiraré l’orella no sols dels més festers, sinò també d’aquells que ens han administrat o tenen intenció de fer-ho des de maig. 

Per tal que els festejos més gran siguen als anys molt més hem d’apostar, d’euros estic parlant. Alcaldables del poble, escolteu nostres súpliques, que amb el bitxo hem patit penúries sense fi: doneu-nos-en almoïnes, pugeu la subvenció, no sols la josefina, també la de Sant Roc, que amb la taxa turística, gràcies als barrilers, les arcades s’emplenen per festes al carrer.

Carrer? Qui ha dit això? Que ningú ho diga en alt. Les obres ens envaixen per tota la ciutat.

És oportú refer en festes els vials? Falleres i fallers, pareu molta atenció, que entre bonys i forats ens trencarem el cap! Açò és un gran consell pels que estan afectats: penseu un altre pla, jo segur no estaria, de plantar cadafal al meu lloc de la via. 

I ací no acabaré, he de dir algo més: penseu que no en tenim memòria i oblidem promeses que al passat ens fèreu arribar?  El trenta-u de març, farà enguany ja dos anys, s’afirmà que aquest curs seria realitat el nou Espai Fester, museu a la ciutat. 

Que servisca de clam! Fins desembre hi ha temps. No jugueu amb il·lusions que envolten a tothom mantigueu les propostes, no ens tracteu com tabolls. Són tres advertiments des de l’Ajuntament si voleu ser al maig gaudint d’ací el lloguer.

I no, no us amagueu, tinc més per repartir, per aquelles persones que hi estem ben a dins. No se’ns cau de vergonya perviure sols de quota? De festes i dinars, culinaris sopars? De colpets i de birres, cubates i cassalles?

Hem estat un bon temps sense junts celebrar, amb el compte bancari en roig assenyalat. Tal volta ha arribat l’hora, cal tindre un gran trellat, d’esbrinar una fórmula que ajude a millorar i engrandir esta tasca que els d’ahir van crear. 

Que voleu que hi faça? No en tinc de solució si al vers, crítica i sàtira m’aferre amb devoció. El codi dels ninots que s’hi planten al març plenaran la ciutat de burles i d’encants. 

I us done un consell a tot el món denier: deixeu de dir que són, les falles, monuments. 

És art, urbà i efímer, al centre del carrer, cremen en Sant Josep, no en són de permanents.

No oblidem a la falla, no li fem de costat, el centre de la festa, motiu pel que lluitar; tampoc als grans llibrets, pels que cal apostar. Són recopilacions que guarden el passat, cultura popular que s’ha de conservar.

Perquè hui, recordem, lloem setanta-cinc des que es plantà al carrer aquells ninots antics que encegueren la metxa, que hui ens porta ací, i donar-li l’inici a allò que ens fa feliç. 

L’origen de l’espurna tots hem de celebrar i en alt congratular-nos, caram, ens ho hem guanyat. Esclatem tots ben alt: fallers, felicitats! Doncs els setanta-cinc no els complim tots els anys! 

A Les Roques i al Centro, l’Oeste i Baix la Mar, a totes les persones que obriren el sender, us estem agraits, el poble us aclama, doncs ara tots tenim el cor encés en flama! 

I si som agraits, és digne de recordar que a més, set falles fan a Dénia molt més gran: Darrere del Castell, Port Rotes i Camp Roig, Campaments, Saladar, París Pedrera i Diana. 

Totes onze formem l’apoteosi faller que fa gran i divers aquest, nostre univers. Per açò vos demane un fort aplaudiment, recordant als festers que antany van enfortir i expandir entre els seus les arrels i l’estima de totes les falleres i fallers creant família. 

Per últim afegisc que a més de fer comboi entre tot el veïnat que hui està present, per sobre de cremar i el carrer animar, les Falles difonem valors per estimar. 

Som la diversitat, també la igualtat, lluitem per a que siga millor la societat. Com un gran col·lectiu, sumeu-vos a aquest crit: les Falles millorem la terra on vivim!

Ja està, és el moment que nosaltres esperem, l’hora de fer saber que la llum ix al carrer.

D’obrir la nostra Dénia a tots els visitants que vullguen descobrir, com no, també gaudir com disfrutem la vida i el nostre resorgir. 

Doncs d’esprés d’una estona s’ha de comunicar que la festa del foc agafa ja el seu torn.

En nom del President, que en mi ha delegat, anuncie a tot el món, l’inici de l’esclat quan comence la pólvora al terra i cel tronar i els carrers els perfume, brillant les nits de març. 

Falleres i fallers, gaudiu de cada instant, acoloriu els barris, relluiu la indumentària. Balleu, canteu, boteu, feu-vos-en de notar que s’assabente el poble que Dénia ens pertany! 

I ara feu-me tots cas, seguiu-me al meu compàs: 

alceu els estandards i ben fort respireu,

encetem esta festa, cridem a una veu,

que el món sencer ens senta, enllà de les muralles,

els nostre crit alhora: Dénia, ja estem en Falles!

Que visca nostra Dénia i que visquen les Falles!