Llengua i mes llengua
El tema de la llengua –a la que els que manen seguixen sense posar-li nom– no para de donar maldecaps a polítics, acadèmics-polítics i demés vividors de l’assunt.
Fa poc se feu publica l’acta del ple de la Diputació Provincial de Castelló, celebrat el passat 24 d’octubre, en el que s’aprovava una moció de Compromís sobre la “Consideración de las ‘Normes de Castello’ como base fundamental para la normalización del valenciano”. ¡I nosatres que pensàvem que això ya estava transnoctat! Puix no, seguim pegant-li voltes al nano en unes bases ortogràfiques que, mal copiades de les Normes Ortogràfiques del català, elaborades per Pompeu Fabra i aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans en 1913, ya conseguiren que l’Ajuntament de la ciutat de La Plana absurdament les declarara BIC.
Ara, i en eixa moció, continuen volent imprimir-los un caràcter de transcendència fins a l’adoracio casi mística: que si foren ‘fruit del consens social’ –en realitat firmades en totes les reserves, i només perquè eren provisionals, pels qui de veres representaven al valencianisme autèntic en l’epoca: Lo Rat Penat i Fullana (i deixant fora al Centre de Cultura Valenciana, que havia conseguit que el valencià s’ensenyara en l’Universitat); lo demés –els promotors– era pancatalanisme al que no l’interessava mes que l’autoritat del IEC–, que si son la ‘base històrica oficial dels criteris de normativització de la llengua dels valencians’ –de fet, la base no son eixes “normes”, que no les seguiren ni els firmants, que continuaren usant les del IEC, sino esta entitat catalana, que seguix sent l’autoritat real darrere de la AVLl–. I, sino, atenguen a la valenciania que se desprén del text: “La Diputació de Castelló (…) utilitzarà, com a mínim, el valencià, en totes les seves comunicacions i publicacions” ¡Ells mengen “seves” i se riuen, i nosatres som els que plorem!
Per últim, en el text parlen molt de la “llengua pròpia”, pero en cap moment la nomenen com toca: llengua valenciana; igual, igual, que feren en les llandoses bases. Moooolt transcendental i històric un document que parla d’una llengua a la que ni tan sols goja posar-li nom.
De dita moció nos quedem en part de la cita que atribuïxen a Ascensión Figueres –la primera presidenta (militant del PP) de l’ent polític que es l’AVLl– que diu: “Vistes des del present, no hi ha dubte que les Normes de Castelló han complit adequadament el seu objectiu pel qual es van adoptar.” I ací hem de donar-li tota la raó, perque l’objectiu era el de destruir la llengua valenciana i substituir-la per una atra; cosa que ella, i els seus, estan conseguint.
No només tenim esta aportació tan interessant d’una moció que ixqué avant en el recolzament del Partit Popular i un vot en contra de Vox. N’hi ha molt mes, perque els dies passats han segut molt productius en el tema llingüístic. La Conselleria d’Educacio ha ultimat un document en els nous “Criteris llingüístics de l’Administració de la Generalitat”, en l’objectiu de ‘revalencianisar’ el valencià. La perogrullada pot ser mes gran, pero no mes nècia. Si els deixem son capaços d’humidificar l’aigua. ¿Pero no nos han dit sempre que estaven “revalencianisant” el valencià, que s’havia corromput per culpa del castellà? ¿Ara resulta que era al contrari i nos estaven enganyant? ¡Quín despago!
En tot el temps que estos duen en el poder –portem des del passat maig– no han fet res, marejar la perdiu, com vulgarment se diu, o fum de boja, que també es expressió popular; teatralisació, parafernàlia, rius de tinta en prensa, cares llargues o satisfetes depenent de qué, de cóm i quàn.
La veritat es que en eixe document lo que fan es dir i ‘autorisar’ lo que ya dien i estava autorisat (no cal mes que revisar el diccionari de l’AVLl), pero, per si cola i algun inocent encara es capaç d’engolir-se les seues patranyes, puix han “parit” un nou llistat de paraules tolerades. Este nou document no ve a substituir al que catalanisava el valencià fins a fer-lo irreconeixible, aprovat i adoptat en l’epoca del conseller Marzà (el defensor dels països catalans), simplement vol complementar-lo per a que eixes paraules tolerades puguen ser usades en llibrets de festes, en algun escrit informal o en el llenguage oral que use l’Administracio i per tant que ‘tot valga’. Això si, en les escoles català pur i dur sense mes llimitació que la consciencia del mestre.
I no paren les noticies. La penúltima, del PP de Callosà d’Ensarrià, que en els seus vots ha evitat l’oficialisacio de les Normes d’El Puig (Diari La Veu, 26/10/2023). I per a finalisar, els diners, que es lo que els mou a tots: “La AVL tendrà un 6,1% más [de] presupuesto en 2024” (La Vanguardia, 30/10/2023); encara que si esperen moderar als “acadèmics” en lo que per ad ells es una almoina, ho tenen clar.
A molts d’eixe partit els falta, primer, creure en la llengua valenciana, segon, conéixer-la i tercer, i mes important, usar-la en qualsevol registre (informal o formal). Pero no ho faran, se troben mes cómodos fent us del castellà i donant llargues fins a la pròxima cita electoral en la que tornaran a clamar allò de “¡Defendamos nuestros signos de identidad! ¡Que no nos catalanicen!” per a que la bona gent, desgraciadament, s’ho crega i acabe votant-los, que es lo únic que de veres els interessa.
El tema de la llengua –a la que els que manen seguixen sense posar-li nom– no para de donar maldecaps a polítics, acadèmics-polítics i demés vividors de l’assunt.
Fa poc se feu publica l’acta del ple de la Diputació Provincial de Castelló, celebrat el passat 24 d’octubre, en el que s’aprovava una moció de Compromís sobre la “Consideración de las ‘Normes de Castello’ como base fundamental para la normalización del valenciano”. ¡I nosatres que pensàvem que això ya estava transnoctat! Puix no, seguim pegant-li voltes al nano en unes bases ortogràfiques que, mal copiades de les Normes Ortogràfiques del català, elaborades per Pompeu Fabra i aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans en 1913, ya conseguiren que l’Ajuntament de la ciutat de La Plana absurdament les declarara BIC.
Ara, i en eixa moció, continuen volent imprimir-los un caràcter de transcendència fins a l’adoracio casi mística: que si foren ‘fruit del consens social’ –en realitat firmades en totes les reserves, i només perquè eren provisionals, pels qui de veres representaven al valencianisme autèntic en l’epoca: Lo Rat Penat i Fullana (i deixant fora al Centre de Cultura Valenciana, que havia conseguit que el valencià s’ensenyara en l’Universitat); lo demés –els promotors– era pancatalanisme al que no l’interessava mes que l’autoritat del IEC–, que si son la ‘base històrica oficial dels criteris de normativització de la llengua dels valencians’ –de fet, la base no son eixes “normes”, que no les seguiren ni els firmants, que continuaren usant les del IEC, sino esta entitat catalana, que seguix sent l’autoritat real darrere de la AVLl–. I, sino, atenguen a la valenciania que se desprén del text: “La Diputació de Castelló (…) utilitzarà, com a mínim, el valencià, en totes les seves comunicacions i publicacions” ¡Ells mengen “seves” i se riuen, i nosatres som els que plorem!
Per últim, en el text parlen molt de la “llengua pròpia”, pero en cap moment la nomenen com toca: llengua valenciana; igual, igual, que feren en les llandoses bases. Moooolt transcendental i històric un document que parla d’una llengua a la que ni tan sols goja posar-li nom.
De dita moció nos quedem en part de la cita que atribuïxen a Ascensión Figueres –la primera presidenta (militant del PP) de l’ent polític que es l’AVLl– que diu: “Vistes des del present, no hi ha dubte que les Normes de Castelló han complit adequadament el seu objectiu pel qual es van adoptar.” I ací hem de donar-li tota la raó, perque l’objectiu era el de destruir la llengua valenciana i substituir-la per una atra; cosa que ella, i els seus, estan conseguint.
No només tenim esta aportació tan interessant d’una moció que ixqué avant en el recolzament del Partit Popular i un vot en contra de Vox. N’hi ha molt mes, perque els dies passats han segut molt productius en el tema llingüístic. La Conselleria d’Educacio ha ultimat un document en els nous “Criteris llingüístics de l’Administració de la Generalitat”, en l’objectiu de ‘revalencianisar’ el valencià. La perogrullada pot ser mes gran, pero no mes nècia. Si els deixem son capaços d’humidificar l’aigua. ¿Pero no nos han dit sempre que estaven “revalencianisant” el valencià, que s’havia corromput per culpa del castellà? ¿Ara resulta que era al contrari i nos estaven enganyant? ¡Quín despago!
En tot el temps que estos duen en el poder –portem des del passat maig– no han fet res, marejar la perdiu, com vulgarment se diu, o fum de boja, que també es expressió popular; teatralisació, parafernàlia, rius de tinta en prensa, cares llargues o satisfetes depenent de qué, de cóm i quàn.
La veritat es que en eixe document lo que fan es dir i ‘autorisar’ lo que ya dien i estava autorisat (no cal mes que revisar el diccionari de l’AVLl), pero, per si cola i algun inocent encara es capaç d’engolir-se les seues patranyes, puix han “parit” un nou llistat de paraules tolerades. Este nou document no ve a substituir al que catalanisava el valencià fins a fer-lo irreconeixible, aprovat i adoptat en l’epoca del conseller Marzà (el defensor dels països catalans), simplement vol complementar-lo per a que eixes paraules tolerades puguen ser usades en llibrets de festes, en algun escrit informal o en el llenguage oral que use l’Administracio i per tant que ‘tot valga’. Això si, en les escoles català pur i dur sense mes llimitació que la consciencia del mestre.
I no paren les noticies. La penúltima, del PP de Callosà d’Ensarrià, que en els seus vots ha evitat l’oficialisacio de les Normes d’El Puig (Diari La Veu, 26/10/2023). I per a finalisar, els diners, que es lo que els mou a tots: “La AVL tendrà un 6,1% más [de] presupuesto en 2024” (La Vanguardia, 30/10/2023); encara que si esperen moderar als “acadèmics” en lo que per ad ells es una almoina, ho tenen clar.
A molts d’eixe partit els falta, primer, creure en la llengua valenciana, segon, conéixer-la i tercer, i mes important, usar-la en qualsevol registre (informal o formal). Pero no ho faran, se troben mes cómodos fent us del castellà i donant llargues fins a la pròxima cita electoral en la que tornaran a clamar allò de “¡Defendamos nuestros signos de identidad! ¡Que no nos catalanicen!” per a que la bona gent, desgraciadament, s’ho crega i acabe votant-los, que es lo únic que de veres els interessa.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.173