Opinió Gent de Dénia: 'La defensa de la valencianitat passa per no enaltir a qui la menysprea'

Moltes vegades veiem amb una mescla de tristesa i commiseració els esforços que fa l'esquerra valenciana per anar programant les nostres ments a favor de les seues pretensions nacionalistes, algunes amb un proselitisme a favor de la Nació Catalana més que preocupant per a la Identitat Valenciana.

El full de ruta que apliquen ja es va seguir durant dècades a Catalunya amb els resultats actuals. Llavors eren els independentistes catalans els que subvencionaven a les associacions i partits perquè els ajudaren en les seues pretensions. Es creaven associacions de tota mena amb l'objectiu de fer veure als que tenien algun sentiment valencià o balear propi que el correcte és unir-se a les directrius emanades des de Barcelona i acceptar el català modern com l'única “Llengua”, amb totes les connotacions annexes.

Per eixa via hem arribat a tindre una avinguda a Dénia dedicada a un tal Joan Fuster, pancatalanista de pro, que ens va deixar una perla com que “L'únic futur normal de la Comunitat Valenciana és la incorporació a una entitat supraregional, els Països Catalans”. És part de la progressiva colonització amb icones artificials com el fet d'apropiar-se del Rei d'Aragó Don Jaime I el Conquistador i la seua bandera com a símbols del catalanisme. Més anecdòtica va ser la catalanització del “Pan con Tomate” murcià, però no tant que a Dénia tinguem una Glorieta denominada “del País Valencià”, una altra invenció inexistent dels precursors del sotmetiment a Catalunya.

Esta setmana passada hem vist col·locar amb tota la pompa i ostentació un bust dedicat al Sr. Andrés Estellés, realçant la seua qualitat de poeta d'origen valencià i silenciant el seu marcat caràcter catalanista. Gent de Dénia defén que la col·locació de plaques, estàtues, busts i qualsevol altra manifestació de reconeixement han de realitzar-se sota un criteri total d'asèpsia ideològica.

Resulta que l'escriptor valencià Blasco Ibáñez o el pintor valencià Sorolla no tenen ni bust, ni carrer, ni avinguda, ni tan sols un trist carreró en el seu nom en tot el Terme Municipal de Dénia. Com dirien ells mateixos: “Encara diuen que el peix és car!”. Resulta indefensable enterrar en l'oblit a estos i portar-nos als Fuster i Estellés del torn de guàrdia ideològic.

Gent de Dénia no va assistir per convenciment a la inauguració. Defenem a Dénia i creiem en una Comunitat Valenciana amb personalitat i idioma propi. Respectem als qui tinguen altres idees, però no ens facen combregar amb elles.