Valencià per als teus fills. Perquè suma. Perquè importa.

Encara tenim molt recent aquella consulta per la llengua baix el fals nom de llibertat que tanta polèmica va generar. La de març. On les famílies havíeu de decidir en quina llengua volíeu que s’ensenyaren els vostres fills i filles. A Dénia, la resposta va ser clara: la majoria va triar valencià. Tot i la confusió, el desgavell normatiu, la falta de transparència i les traves que ha posat la Conselleria, molts pares van fer un pas valent. Per la llengua. Per la igualtat. Pel futur.

Ara, mesos després, tornem a estar en un moment decisiu. Torna a obrir-se el període de matrícula, i moltes famílies vos trobeu de nou davant una decisió important. I com a regidor de Promoció del valencià, sent que tinc la responsabilitat —i sobretot la voluntat— d’adreçar-me a vosaltres, no com a polític, sinó com a persona que estima esta terra, esta cultura i esta llengua. Si encara teniu dubtes, vull animar-vos a triar valencià.

I ho faig per sentiment i per convicció. Perquè sé (i a més està demostrat), que el valencià no és un obstacle, és una oportunitat. L’alumnat que estudia en valencià aprén igual o millor el castellà, i desenvolupa més capacitat per aprendre altres llengües. Triar valencià és sumar competències. És obrir portes al món, no tancar-ne cap. No creieu que sumem als nostres fills donar-los ferramentes per a créixer, entendre i comunicar-se? En castellà sempre van a tindre-les, les tenen en el seu dia a dia, i molt més accessibles i presents. Sí, es tracta de sumar.

També és una qüestió de justícia social i d’igualtat d’oportunats. Perquè si el valencià només queda en mans de qui el rep a casa, desapareix de l’espai públic, de l’escola, i amb ell desapareix una part fonamental del que som com a poble.

Triar valencià és molt més que triar una llengua. És triar arrels, cultura, memòria, i un futur més ple per als nostres fills i filles. És sembrar estima pel que som. És fer país.

I per això, des d’ací, vos anime amb el cor en la mà a triar valencià. Perquè suma. De veritat que sí. I perquè importa.

Rafa Carrió.